/ Miquel Martí i Pol
Clava les ungles a l'escorça, pell de segles, dura de combats i eixut, i arrenca'n crostes fin que sagni. Tot ha estat escrit a crits a la paret: senyals, enugmes, xifres i camins, perquè ho llegeixis, ara que no pots rebre a la cara l'aldarull del vent, rentar-te amb pluja i eixugar-te amb sol. Clava les ungles a ple mur. Fal·laç, el temps hi ha anat acumulant l'engrut de tantes rutes sense nord ni nom. Debades cremen focs pels desiguals reductes d'ombra i de silenci. Cap no encén margeres ni desvetlla llamps.Ja no ressona el mar pels farallons, però tot neix d'aquesta quietud. Clava't les ungles fins atènyer els mots.