QUI ÉS KIPPELBOY?
Kippelboy va néixer el 1980. Fill d'un tomàquet, va créixer, es va educar i pervertir a Cerdanyola del Vallès (Barcelona).
Va descobrir la música gràcies a una cinta pirata d'Emilio Aragón. Mai tornaria a ser el mateix. Sentia que en aquelles frases sense sentit hi havia alguna cosa més, algún missatge amagat. Consultant els amics, li van recomanar escoltar Ho sento molt, d'Albert Pla. Aquella cinta el va entussiasmar per la seva poesia innòcua i va decidir fer d'això la seva passió.
Com que no tenia diners per comprar-se una guitarra, va aprofitar el pc 486 de casa seva per a fer música.
Amb el temps, va possar-se el nom de Kippelboy inspirant-se en el llibre 'Somien els androids amb ovelles elèctriques?', i es va fer a si mateix la promesa de conquerir el planeta terra a través de l'art, inspirat en aquelles declaracions de Beuys que deien que art i vida eren un mateix projecte. Tot això sense conéixer Beuys.
Com que Cerdanyola es feia petita, s'en va anar a Pau (França) aprofitant una estada Erasmus. Allà va promocionar internacionalment el seu projecte inserint cançons seves en mig de les sessions de dj que feia a canvi d'un sopar calent a les festes privades dels erasmus. Va ser allà on el jove Kippel va conèixer com reaccionava l'estat d'ànim de la gent als canvis de ritme. Va anar emmagatzemant i emmagatzemant informació fins que va conèixer la clau i va intentar vendre la seva ànima a una carxofa a canvi de la fama i el poder etern, intentant convertint-se; al més pur estil americà, en la persona més important i popular del segle XXI.
De nou a Catalunya es va establir a Sabadell on, egoista però inocent, Kippelboy creia que ell sol podia canviar el món i fer-ho a la seva manera, al seu gust. Va realitzar tot tipus de projectes, molts d'ells inútils, amb la única intenció de fer que la gent es convertís en ell, en una còpia d'ell. Va realitzar vídeos, pintar quadres, crear projectes subversius d'art urbà, organitzar festivals de fotografia en homenatge a fotògrafs txecs desconeguts, entre d'altres projectes que de vegades ni tan sols van ser duts a terme. Va arribar a tenir prohibida l'entrada a 23 països i a 7 comunitats nòmades.
Durant molts anys Kippelboy va intentar esdevenir la persona més famosa del segle XXI, intentant així denunciar inútilment la frivolitat de la fama i dels mitjans, però la realitat el va sobrepassar. La gent estava dispossada a fer coses molt més radicals que ell només per fer-se famosa. La privacitat havia esdevingut pública. Tothom deia voluntàriament a internet qui era, on estava, què feia, què li agradava i a qui coneixia. La privacitat estava passada de moda. La dignitat estava passada de moda.
El projecte va perdre sentit. Kippelboy denunciava fets que la societat feia anys que havia adoptat com a normals...o com a propis....Tothom havia esdevingut un personatge públic. Kippelboy ja no havia de demostrar res ni advertir de res. Tothom mereixia 15 segons de Youtube.
És per això que Kippelboy va aturar-se durant un parell d'anys a llegir als d'abans, buscant al passat què li estava passant al present. Intentant buscar el significat de les pedres, investigant per què servien els còdols.
Per fer-ho, va demanar ajuda al Centre d'Investigacions Erwin Prijackel, que va ser determinant per a ajudar-lo a reprendre l'activitat. Fou en aquest període que va descubrir al Beuys, al Benjamin, a la Combalia, a la Borràs, a Ainaud de Lasarte, al Basegoda, al Lipovetsky i a la seva colla d'amics imaginaris. Beuys Mentider. L'art no era allò, l'havien estat enganyant. Era, com deia Borjita Villel, quelcom d'inabastable....
Actualment, el Kippelboy no serveix per res.
Va descobrir la música gràcies a una cinta pirata d'Emilio Aragón. Mai tornaria a ser el mateix. Sentia que en aquelles frases sense sentit hi havia alguna cosa més, algún missatge amagat. Consultant els amics, li van recomanar escoltar Ho sento molt, d'Albert Pla. Aquella cinta el va entussiasmar per la seva poesia innòcua i va decidir fer d'això la seva passió.
Com que no tenia diners per comprar-se una guitarra, va aprofitar el pc 486 de casa seva per a fer música.
Amb el temps, va possar-se el nom de Kippelboy inspirant-se en el llibre 'Somien els androids amb ovelles elèctriques?', i es va fer a si mateix la promesa de conquerir el planeta terra a través de l'art, inspirat en aquelles declaracions de Beuys que deien que art i vida eren un mateix projecte. Tot això sense conéixer Beuys.
Com que Cerdanyola es feia petita, s'en va anar a Pau (França) aprofitant una estada Erasmus. Allà va promocionar internacionalment el seu projecte inserint cançons seves en mig de les sessions de dj que feia a canvi d'un sopar calent a les festes privades dels erasmus. Va ser allà on el jove Kippel va conèixer com reaccionava l'estat d'ànim de la gent als canvis de ritme. Va anar emmagatzemant i emmagatzemant informació fins que va conèixer la clau i va intentar vendre la seva ànima a una carxofa a canvi de la fama i el poder etern, intentant convertint-se; al més pur estil americà, en la persona més important i popular del segle XXI.
De nou a Catalunya es va establir a Sabadell on, egoista però inocent, Kippelboy creia que ell sol podia canviar el món i fer-ho a la seva manera, al seu gust. Va realitzar tot tipus de projectes, molts d'ells inútils, amb la única intenció de fer que la gent es convertís en ell, en una còpia d'ell. Va realitzar vídeos, pintar quadres, crear projectes subversius d'art urbà, organitzar festivals de fotografia en homenatge a fotògrafs txecs desconeguts, entre d'altres projectes que de vegades ni tan sols van ser duts a terme. Va arribar a tenir prohibida l'entrada a 23 països i a 7 comunitats nòmades.
Durant molts anys Kippelboy va intentar esdevenir la persona més famosa del segle XXI, intentant així denunciar inútilment la frivolitat de la fama i dels mitjans, però la realitat el va sobrepassar. La gent estava dispossada a fer coses molt més radicals que ell només per fer-se famosa. La privacitat havia esdevingut pública. Tothom deia voluntàriament a internet qui era, on estava, què feia, què li agradava i a qui coneixia. La privacitat estava passada de moda. La dignitat estava passada de moda.
El projecte va perdre sentit. Kippelboy denunciava fets que la societat feia anys que havia adoptat com a normals...o com a propis....Tothom havia esdevingut un personatge públic. Kippelboy ja no havia de demostrar res ni advertir de res. Tothom mereixia 15 segons de Youtube.
És per això que Kippelboy va aturar-se durant un parell d'anys a llegir als d'abans, buscant al passat què li estava passant al present. Intentant buscar el significat de les pedres, investigant per què servien els còdols.
Per fer-ho, va demanar ajuda al Centre d'Investigacions Erwin Prijackel, que va ser determinant per a ajudar-lo a reprendre l'activitat. Fou en aquest període que va descubrir al Beuys, al Benjamin, a la Combalia, a la Borràs, a Ainaud de Lasarte, al Basegoda, al Lipovetsky i a la seva colla d'amics imaginaris. Beuys Mentider. L'art no era allò, l'havien estat enganyant. Era, com deia Borjita Villel, quelcom d'inabastable....
Actualment, el Kippelboy no serveix per res.
