Pintar, pintar, pintar sense parar. El carrer, el quadre, el cantó d'un paper a la feina, una llibreta en el bar de la universitat.

En el fons a tots ens agrada dibuixar, només que alguns tenim la caradura suficient com per a ensenyar-ho als altres i a sobre autoproclamar-nos 'pintors'.
Mai vaig aprendre a dibuixar, però això no importa. Dibuixo malament i ràpid, i què?
Un quadre mai pot trigar-se a pintar més que el que dura el cd que sona mentres pinto. I tampoc es pot deixar a mig fer, perque després no sentiré el que sento ara, i voldré canviar els colors...i ja no serà més el mateix quadre.

Dibuixar és la manera més higiènica que tinc d'escopir els sentiments, sobretot quan no els pots posar paraules però si colors... Si de debò vols saber si t'agraden o no..... Clica sobre els diferents àlbums si vols veure alguna de les meves aventures amb els pinzells.