El seu primer impuls va ser comprar-se la guitarra elèctrica que venien al Baricentro, però els seus pares eren pobres i La Primitiva no se li donava gaire bé, així que es va haver de conformar amb un programet informàtic per fer música que li va passar un col·lega del parc en un disquet reaprofitat del Commodore 64.
Aquella solució que semblava provisional –la guitarra continuava a l’aparador de la botiga- va descobrir un món de possibilitats al noi de Kippel.
Els primers grups, Digital Workers i Lamudelamu, li van servir de plataforma per experimentar amb els límits de la composició musical. Tecno barat i sons estridents que, després de passar un període confús a França fent de DJ i observant com reacciona la gent als impulsos sonors, van assentar les bases del projecte musical Kippelboy. El resultat han estat diversos discos d’edició i distribució pròpia.
Kippelboy no fa música per ser escoltada sinó per ser experimentada. La seva voluntat de crear sensacions està per sobre del ritme i la melodia. Angoixa, ràbia, serenitat, alegria o por, la qüestió és transmetre estats d’ànim. Des de Bad Religion fins a El capullo de Jerez, passant per Aphex Twin, Bach, Charlie Parker, Fugazi, Manolo Kabezabolo, estrelles del rock txec com Znouzecnost o una infinitat de grups locals de música punk o hip-hop que ningú coneix més enllà dels seus barris, les influències de Kippelboy són tant variades com la barreja d’estils que converteixen cada un dels seus temes en construccions impossibles.
Actualment, Kippelboy combina el seu projecte personal amb col·laboracions amb d’altres músics que han donat peu a formacions com Buscando a Hoyu, Tactel DJs, Tartel djs (versió2.0 dels tactel) o els recentment apareguts Oriental Green Tea, un duet experimental amb Al Datosta. De tant en tant, encara té temps per posar música als espectacles del poeta Jordi Condal.