El sentit més important, després de l'olfacte, és la vista. És per això que ja fa uns anys vaig decidir decantar-me per la imatge.

Les primeres obres les vaig realitzar enregistrant frame a frame amb una càmera de vídeo analògica de les antigues (SuperVHS). Clicava al 'rec' i acte seguit al 'pause' i així anava enregistrant loops repetitius. No hi havia cap tipus de muntatge ni post-producció. Un curro impressionant únicament al servei del goig personal d'haver-ho fet.

Al cap d'uns anys em vaig comprar una d'aquelles càmeres de fotos que també enregistren vídeo, i va venir el temps del luxe i la mandra. Des de llavors he anat gravant i muntant diversos projectes audiovisuals per a espectacles de poesia, dansa, obres de teatre, instal·lacions i performances vàries.

Els germans Lumière van inventar el cinema, però no això.